EXPLOTACIÓ INFANTIL

Cada matí, nosaltres, després d’aixecar-nos, rentar-nos i esmorzar bé, ens preparem per anar a pràctiques o sinó treballar. Però a l’Àfrica, a l’Àsia, etc... cent, o potser dos-cents milions de nens s’aixequen dels seus llits, mengen una mica de sopa d’ahir i marxen de casa per anar a treballar, que pot durar 18 hores. On amb freqüència treballen i moren per nosaltres.

Quan anem a comprar unes sabates d’esport, sabem realment qui les ha fabricat i en quines condicions ho ha fet? Quan al matí fem el cafè, som conscient de la seva procedència i de qui ho ha fet? Sabem que molta feina que fan els nens l’haurien de fer els adults, i que a causa d’això hi ha més atur?

Recercant informació he trobat que només, en l’últim any, aproximadament 31 milions de refugiats i persones desplaçades van quedar atrapats en conflictes que van destruir el món, buscant un lloc segur, fugir de circumstàncies inhumanes, de cruels atacs amb morts, de la violació, etc.

Centenars de milers de nens van ser obligats a participar en conflictes armats com a soldats, esclaves sexuals o carregadors, tot el qual representen transgressions contra els seus drets humans.

Buscant informació pel treball de la pel·lícula, he trobat una carta d’un nen de 13 anys que treballa a Bangkok. Diu així:
"Em falten els meus germans i germanes. No sé quan podré tornar-los a veure. Però el que més em falta és el joc. Treballem sempre i no entenc per què per la tarda no ens deixen una mica de temps per a jugar. Potser perquè hi ha tanta feina per fer..."

Crec que aquest n’és un exemple entre milers de nens i nenes. Massa gent veu tot això com un problema llunyà contra el que no hi ha res a fer, perquè és el fruit inevitable de la pobresa.
Segons estimacions de l’Univef, només caldrien 25.000 milions de dòlars anuals per cobrir les necessitats bàsiques de tota la infància mundial.

He volgut fer un breu comentari i intentar aproximar-m’he sobre el problema de l’explotació infantil, però es podrien explicar moltíssimes coses més sobre aquest tema.
Però crec que el següent pas l’hem de fer nosaltres, i no viure enganyats per les grans multinacionals que fan que cada dia el món visqui en la pobresa.