Mor als 10 anys Shiloh "la nena sirena"

Avui llegint el diari m’ha subtat molt la noticia de la petita Shiloh Pepin de 10 anys, que va morir el passat divendres. Funcionava només amb un ronyó, després de sotmetre’s a dos trasplantaments, i mancava d’òrgans genitals i de còlon. Només apareix un de cada 60.000 naixaments i les possibilitats de sobreviure a aquest síndrome són escasses si no et sotmets a una operació per separar les cames.

Quant va néixer, els metges no li donaven més que unes setmanes de vida. Els seus pares es van fer la idea de que tindrien poc temps per gaudir d’ella. Però Shiloh, es va obstinar a contradir-los i així va ser, la seva alegria va durar una dècada.

La nena va néixer amb una rara malformació anomenada Síndrome de la sirena, on la seva característica és néixer amb les cames unides, per això li anomenen “nenes sirenes”. El seu cas, la separació de les seves extremitats inferiors, no era possible. Els vasos sanguinis creuaven de costat a costat les seves cames i per això era impossible la operació. A més a més, no tenia “bóveda” vaginal, i no hi havia maneres de que la orina surtis del seu cos.

La petita Shiloh es va fer famosa Estats Units i va sortir en diversos programes on el més esmentat es el de la famosa presentadora Oprah Winfrey.

Tot i així, recercant informació he vist on Shiloh era una nena amb ganes de viure tot i els seus problemes, i on el seu cas es converteix en un exemple per a molts. La seva història ha cridat l’atenció a molts mitjans i on ella a la vegada gaudia sentint-se el centre d’atenció. També els més propers a ella diuen que era una nena molt afectuosa i que li agradava molt dibuixar, cantar i estar amb la gent. També era bona estudiant i anava a l’escola amb normalitat. Sents dubte, un exemple el que tothom tindria que seguir.

Videos en memoria de la petita Shiloh:

http://www.youtube.com/watch?v=8okYhcRwrgY&feature=related

LA FESTA DELS SÚPERS

Una vegada més es va celebrar La Festa dels Súpers, amb el lema Superexploraelclub, on i van haver mes de 350.000 espectadors. La Festa ja fa 10 anys que es celebra, com el Club Super3, on aquest any anava sobre l’exploració. I on també van obrir un nou canal infantil en català, amb les millors sèries i programes de producció pròpia, i on els protagonistes són el milió de súpers.

Per aquestes dates, els membres del Club i tots els infants i joves espectadors catalans tenen una cita a l’Anella Olímpica de Montjuïc, on es va celebrar dissabte i diumenge, de les 10:00 a les 18:00.

Els nens i nenes van poder veure les actuacions, jocs, concursos, correfocs, presentacions de discos, gimcanes, tallers i un munt d’activitats que oferien la col·laboració habitual del Club Super3.

Per acabar, dir que la Festa dels Súpers és un cap de setmana per disfrutar i divertir-se els pares amb els seus fills. Dir també que tota activitat que és realitza no es nomes per deixar els nens i nenes allà i els pares anar a fer la seva, sinó que tot el contrari, és per està el costat d’ells i jugar plegats, ja que segurament avui dia entre setmana molts pocs pares estan pels seus fills per temes de feina, etc.

Finalment dir que, jo vaig estar quant tenia uns 9 0 10 anys, i va ser un dia en el qual vaig disfrutar, vaig fer molts amics i sobretot amb vaig divertir.

Video de l'espectacle: http://www.tv3.cat/videos/1561999

Programació: http://www.super3.cat/festa/programa.htm

El treball comú de pares i educadors és un element bàsic per afrontar el fracàs escolar.

El fracàs escolar és un dels problemes més greus avui dia en el sistema educatiu . Gairebé la tercera part dels alumnes d’ESO, obté qualificacions negatives. En ensenyament mitjà, un 32% dels alumnes repeteix curs, un 35% no acaba amb èxit 2n d’ESO, el 48% no supera el batxillerat i a la universitat l’abandó dels estudis és d’un 50%.

Podem parlar de fracàs escolar quan l’alumne no aconsegueix els objectius proposats per al seu nivell i edat. Això sol tenir com a conseqüència una actitud negativa davant l’aprenentatge. Les més ressenyables són els trastorns d’aprenentatge i els trastorns emocionals. Es pot dir que només un 2% dels fracassos és degut a factors intel·lectuals, mentre que al voltant d’un 29% està originat per trastorns d’aprenentatge, entre els quals destaca la dislèxia. El fracàs escolar també pot donar-se com a conseqüència de les dificultats en l’aprenenetatge acumulades pel llarg de diversos cursos o fins i tot pot ser una inadaptació al centre escolar.

Jo penso però que uns dels factors més important són els estudis dels pares. Ja que penso que són ells qui donen els estudis els seus fills. També penso que els infants que s’escolaritzen abans dels 3 anys, milloren clarament les seves habilitats cognitives, i arriben millor preparats a l’etapa d’escolarització obligatòria.

I per últim crec que un altre dels factors per aconseguir l’assoliment escolar té a veure amb els recursos de l’escola i la cultura. Jo crec que els infants els quals els seus pares a casa llegueixen, diarios o llibres, i fan els deures junts, entre altres coses, els fills obtenen millors notes, ja que els infants sempre diuen que imiten els seus pares, si el pare llegeix l’infant ho fera des de petit. Si més no, i posarà interes pel que fan els seus pares.

EMBARASSOS ADOLESCENTS

L’adolescència és una etapa de la vida en què el nen fa el pas cap a l’edat adulta. És una etapa que va associada a tot un conjunt de situacions de risc pel fet de dos sentiments: el d’invulnerabilitat ( a mi no em passarà res) i el d’exploració de l’entorn (he de provar-ho tot).

En deu anys s’han duplicat el nombre de parts d’adolescents catalanes entre 14 i 17 anys. A Catalunya durant l’any 2006 hi va haver 62 noies menors de 15 anys a qui es va aplicar la interrupció voluntària de l’embaràs. Es tracta de situacions generalment no volgudes i sovint traumàtiques per a moltes famílies i, per aquest motiu, en la majoria dels casos, s’opta per interrompre la gestació, cosa que tindria que està prohibida.

L’experiència entre companyes de la meva edat adolescents, m’ha demostrat que el sexe ha esdevingut un producte més de consum, i que les relacions sexuals s’han trivialitzat. I, per altra banda, hi ha qui ha entès l’avortament com un mitjà anticonceptiu més.

L’avortament és una paraula tan frívola que no hauria de existir. Moltes noies recorren a quest mètode. Però no saben que el seu errors l’ha de pagar una persona innocent que n o té culpa del que fan els seus pares. Els hi neguen el plaer de viure, de conèixer tot el món i de sentir sensacions inexplicables i de veure la llum per primera vegada. Tot així no poden conèixer res, són descartats del món, només per interpretar-los com a simple error.

Per acabar aquest “article”, he volgut parlar amb una companya de d’infància, la qual té una nena nascuda el 21 de Maig d’aquest any, la Nayara.
La primera reacció que vaig tenir... cap, no m’ho esperava, no l’estava buscant, si que volia ser mare adolescent, però no aquell moment. Recordo quant em vaig entera que estava embarassada, el primer que vaig fer va ser dir-li a la meva parella, ell estava dormint, i es va quedar com... igual, no s’ho esperava, no va saber com reaccionar, però després el despertar-se el vaig fer la persona mes feliç.
Després va ser quant va arribar el moment de comunicar-ho a la família, els meus sogres estaven molt contents, volien que tires endavant, que si feia falta alguna cosa, el que sigui ells estarien allà. Però va arribar el dia de dir-ho a casa meva, a la meva mare... no va anar bé, no s’ho va agafar gens bé, vam estar com un mes o mes sense dir-nos res i si ens dèiem alguna cosa era per discutir sobre la meva filla, però el passar els mesos i ella veure que si, que ho tenia molt clar que era el que volia va anar acceptant les coses com eren i ara quant la veu, quan la te en braços, la porta a passejar,... li cau la baba.
Durant l’embaràs la meva parella sempre la tenia a sobre, tot el dia Míriam vols això? Míriam et porto algú?, etc. però el passar els 6 mesos aproximadament la cosa va anar canviant, es va anar com distanciant.
Després ja va arribar el part, les primeres contraccions que vaig tenir estava sola a casa la meva mare, recordo que ho vaig passar malament, vaig trucar ràpidament a ella i vam anar directa a l’hospital, allà amb van dir que no era segur que m’ingressessin que dependria de la comadrona, però el final em van ingressar i vaig estar 1 dia i mig amb contraccions i aigües trencades.
Un cop va néixer em va passar de tot pel cap, no sabia com agafar-la, recordo que em feia por, com por, por a que amb caigués a fer-li mal, era com si fes anys que la conegués, m’he l’estimava i m’he l’estimo com cap altre cosa, no ser... es una cosa teva i que la tindràs aquí per tota la vida.
És una experiència que no es pot explicar amb paraules.