diumenge, 15 de novembre del 2009

LA BELLA DORMENT




Avui m’he despertat a les 7:15, estava molt nerviosa, no ho puc negar. La meva primera excursió amb els nens de P3 hi ha Girona!!



A les 8 ja he tingut que anar cap a l’escola, comencen arribar tots a les 9, pobres estaven tots que no podien de nervis, sobretot parlaven de l’autobús, que ells anaven d’excursió però amb autobús, era el que més il·lusió els hi feia.





Un cop han anat arribant tots, hem fet revisió de maletes, la gran majoria de de nens i nenes portaven taper amb espaguetis, macarrons, truita, carn arrebossada, etc, una ampolla d’aigua i un “actimel”. I per acabar, abans de pujar a l’autocar vam anar a fer un pipí.



A les 9:30 ha arribat l’autobús, hem fet fila de 2 en 2 i hem anat a l’autobús, pobrets... no sabien ni com pujar-hi, ens hem posat una professora a dalt i l’altre a baix i apa, anar passant un per un. Un cop tots estaven assentats hem tret maletes, jaquetes i sobretot hem posat el cinturó un per un i el conductor ho ha revisat.



Un cop vam arribar el teatre, ens van deixar davant l’escola Vedruna, on vam tenir que esmorzar a dintre el pàrking, davant el teatre. Un cop esmorzats vam anar al lavabo i directa cap a dintre el teatre. Ens vam seure a les primeres files, però tant era, els mes baixets no i veien. Vaig esta la hora i mitja que va durar aproximadament l’obra de teatre amb una nena a la falda i encara pobreta li costava veure l’obra. Cap el final de l’obra tots els nens dels diferents escoles ja parlaven i per dir-ho clar, passaven de l’obra.




Jo crec que l’obra no estava dirigida per nens i nenes de 3 anys ni 4, sinó que a partir d’aquesta edat i a més, crec que li faltava alguna cosa, no ser... potser un vocabulari mes entenedor, ja que moltes de les paraules que deien segur que mes de la meitat dels nens i nenes dels mes grans no ho entenien, o sigui, imaginem els petits...



Un cop acabada l’obra de teatre, vam tornar anar el lavabo, ja eren la 1 i mitja aproximadament. Un cop haver anat el bany vam anar directa al autocar on ja ens esperava a fora el carrer, vam pujar nens, vam lligar-los i vam anar directes el parc Migdia on allà vam seure per dinar.
Un cop tots els nens dinats i els professores, vam estar jugant per allà el parc. Uns colla de 7 nens, van anar corrent a mirar els ànecs en el mig del llac que hi ha. Les professores ens vam espantar molt, estaven massa arramblats al llac i per cert, no hi ha ni barreres, ni res. Jo no m’ho vaig pensar dos cops i em vaig posar a corre per anar-los a buscar, mentre que les altres professores anaven cridant-los perquè si fixessin, el final tot va ser un espant, res mes.



Cap a les 4, vam agafar maletes i vam tornar a l’escola on vam arribar allà amb tots els nens ven adormits, vam tenir feina a despertar-los, tots havien agafat el son profundament.
Vam anar a classe, vam tornar anar el lavabo i vam esperar que fossin les 5 perquè els pares vinguessin a buscar els nens.



Una excursió que no oblidaré mai, la feina a que no sortissin de la borrera, la petita Marina a la falda perquè no veia la obra, corre, i agafar flatus per anar a buscar aquells nens el llac, etc, ha sigut la meva primera sortida amb nens i nenes de 3,4 i 5 anys. I sincerament per no oblidar.

4 comentaris:

  1. La veritat es que deu ser una experiència inolvidable, primerament per lo que arribes a patir perquè no els hi passi res, ja que la responsabilitat és tota del mestre; però d'altra banda també, el dia que has disfrutat al costat dels infants i les anècdotes i experiències viscudes.
    D'altra banda, del que has dit de l'obra, quan uns infants estan veien un espectacle infantil i passen totalment del que es fa a sobre l'escenari, i no tenen l'atenció en l'espectacle, és perquè realment allò no va dirigit a la seva edat o perquè l'espectacle és massa llarg. Els infants amb qualsevol cosa divertida els hi pots fer passar una estona ben divertida i ben bocabadats!!

    ResponElimina
  2. Realment està fent practiques crec que per tu i per tots es una cosa molt gratificant que ens emportarem mil anècdotes i milt experiències, però també patiment, tot i que no siguis la principal educadora, et responsebilitzes com si ho fosis i la veritat que penso que s'agreix.
    Jo no he fet cap excursio perque estic amb els de p1 i encara són molt petitonets però tot i aixi, estic treient una experiència super bona de tot això. I espero que a tothom li passi el mateix.

    ResponElimina
  3. Oh! que wai, kina experiencia tant bonica, és la primera però no l'última, i dels errors se n'apren per aixó no et preocupis, sempre i quan no pasi res esclar! ara ja sabeu k el parc del migdia no es per anar amb l'escola i l'obra benu segur k la proxima estarà millor ;)

    ResponElimina
  4. Atenció tens els drets imatges d'aquestes fotos!?? elimina-les

    ResponElimina