El treball comú de pares i educadors és un element bàsic per afrontar el fracàs escolar.

El fracàs escolar és un dels problemes més greus avui dia en el sistema educatiu . Gairebé la tercera part dels alumnes d’ESO, obté qualificacions negatives. En ensenyament mitjà, un 32% dels alumnes repeteix curs, un 35% no acaba amb èxit 2n d’ESO, el 48% no supera el batxillerat i a la universitat l’abandó dels estudis és d’un 50%.

Podem parlar de fracàs escolar quan l’alumne no aconsegueix els objectius proposats per al seu nivell i edat. Això sol tenir com a conseqüència una actitud negativa davant l’aprenentatge. Les més ressenyables són els trastorns d’aprenentatge i els trastorns emocionals. Es pot dir que només un 2% dels fracassos és degut a factors intel·lectuals, mentre que al voltant d’un 29% està originat per trastorns d’aprenentatge, entre els quals destaca la dislèxia. El fracàs escolar també pot donar-se com a conseqüència de les dificultats en l’aprenenetatge acumulades pel llarg de diversos cursos o fins i tot pot ser una inadaptació al centre escolar.

Jo penso però que uns dels factors més important són els estudis dels pares. Ja que penso que són ells qui donen els estudis els seus fills. També penso que els infants que s’escolaritzen abans dels 3 anys, milloren clarament les seves habilitats cognitives, i arriben millor preparats a l’etapa d’escolarització obligatòria.

I per últim crec que un altre dels factors per aconseguir l’assoliment escolar té a veure amb els recursos de l’escola i la cultura. Jo crec que els infants els quals els seus pares a casa llegueixen, diarios o llibres, i fan els deures junts, entre altres coses, els fills obtenen millors notes, ja que els infants sempre diuen que imiten els seus pares, si el pare llegeix l’infant ho fera des de petit. Si més no, i posarà interes pel que fan els seus pares.